Benvinguts!


Aquesta pàgina ha estat creada per quatre estudiants de MEE de la URV per tal de donar resposta a les necessitats que poden presentar els diferents professionals que intervenen en el món de la educació especial.

Esperem que us sigui d'útilitat.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE

La definició i classificació d’aquestes patologies de la comunicació varien en funció dels diferents autors. Es pot afirmar, en general, que les alteracions, anomalies, pertorbacions o trastorns del llenguatge dificulten, de manera més o menys persistent, la comunicació lingüística, afectant no sol a aspectes lingüístics (fonològics, sintàctics o semàntics, tant en el nivell de comprensió i descodificació com d’expressió o producció/codificació), sinó també intel·lectuals i de la personalitat, interferint en les relacions i rendiment escolar, social i familiar dels individus afectats.

L’origen dels trastorns del llenguatge pot ser variat. En general, quan la causa pot localitzar-se en una lesió o disfunció cerebral o del sistema nerviós, s’empra el terme orgànic, i, si no és possible descobrir causes similars a les esmentades, es consideren trastorns funcionals (és necessari esmentar que poden ser causa de trastorn funcional tumors cerebrals, lesions obstètriques, malalties infeccioses del tipus meningitis, ferides cranials, etc.).
Tractant d’unificar criteris referits a la varietat de taxonomies existents, i amb la finalitat de proporcionar un coneixement genèric, podem classificar els trastorns del llenguatge en:

A. Trastorns orgànics: Broca i Wernicke van ser pioners en l’estudi dels trastorns del llenguatge amb    l’objectiu de localitzar les àrees cerebrals específicament relacionades amb el llenguatge. Les primeres investigacions van revelar que les àrees de les funcions del llenguatge se situen en l’hemisferi esquerra, pròximes a la unió dels lòbuls temporal, frontal i parietal. Les lesions en l’àrea de Broca, situada en la circumval·lació inferior del lòbul frontal esquerre, provoquen trastorns del llenguatge, motors i expressius. Les lesions en l’àrea de Wernicke, situada en la circumval·lació superior del lòbul temporal esquerre, produeixen trastorns de tipus receptiu o sensorial, és a dir, que afecten a l’expressió del llenguatge. Dintre dels trastorns orgànics es poden incloure:

1. Afàsia:
a)Afàsia receptiva/sensorial de Wernicke (sordera verbal o agnòsia auditiva, ceguesa verbal/alèxia o agnòsia visual),
b) Afàsia expressiva o motora de Broca (apràxia o dispràxia),
c) Afàsia mixta (agnòsia i apràxia),
d) Afàsia evolutiva o del desenvolupament (afàsia expressiva del desenvolupament i afàsia sensorial del desenvolupament).
2. Alàlia.
3. Disàrtria.

B. Retard en l’adquisició del llenguatge.

C. Trastorns funcionals o articulatoris:

1. Dislàlia.
2. Disfèmia o tartamudesa.

D. Trastorns, no atribuïbles a disfuncions, associats a quadres clínics: 

1. Autisme.
2. Deficiència mental.
3. Mutisme selectiu.
4. Paràlisi cerebral.
            5. Dislèxia; diagrafia; disortografía.