Les persones amb deficiències motòriques son aquelles que pateix d'una manera duradora i freqüentment crònica de una afecció més o menys greus de l'aparell locomotor que suposa una limitació de les activitats.
Les deficiències motòriques poden produir com a conseqüència d'alteracions del mecanisme efector (Músculs, Ossos i Articulacions) o com a conseqüència d'alteracions al sistema nerviós.
En aquest apartat del blog donarem informació sobre la deficiència motòrica, articles, enllaços web...per facilitar la tasca a l'aula.
Aquí teniu un petit manual:
A continuació us deixem un enllaç amb una prosposta d'intervenció didàctica:
Una de les afectacions més gran de DM és la paràlisi cerebral:
La paràlisi cerebral és un terme que engloba a totes les paràlisis no progressives degudes a una lesió cerebral permanent produïda abans, durant o després del naixement. Entre 0,1 i 0,2% dels xiquets pateixen alguna forma de paràlisi cerebral; en el cas de bebès prematurs o de baix pes, aquesta xifra augmenta a l'1%. La causa específica de la major part dels casos de paràlisi cerebral és desconeguda. La lesió cerebral pot produir-se abans, durant o al poc de temps del naixement. Els factors prenatals que s'han relacionat són les infeccions maternes (sobretot la rubèola), la radiació, l'anòxia (dèficit d'oxigen), la toxèmia i la diabetis materna. Les causes implicades en el moment del naixement són els parts traumàtics, l'anòxia, els parts prematurs i els parts múltiples (en aquest cas és el bebè nascut en últim lloc el que té més risc). El grup de causes postnatals inclou les infeccions i els tumors cerebrals, els traumatismes cranials, l'anòxia i les lesions vasculars cerebrals.
ELS SISTEMES PICTOGRÀFICS DE COMUNICACIÓ
Sistemes d’imatges.
Són sistemes molt elementals de comunicació que utilitzen amb subjectes que tenen grans problemes de comunicació i de representació simbòlica.
Són un pas previ als sistemes pictogràfics.
Consisteix en fotografies o dibuixos fotogràfics. Les fotografies ha de ser molt nítida i ha d'haver contrast figura - fons (de vegades és millor en blanc i negre).
Per treballar aquests sistemes el primer seria treballar amb l'objecte, després passem a treballar amb la fotografia i per últim amb el dibuix fotogràfic.
Aquest sistema de vegades es combina amb el sistema pictogràfic per a representar familiars, mascotes ...
Sistemes pictogràfics
S'apliquen quan el nen ja té la funció simbòlica. Són sistemes de símbols que consisteixen bàsicament en dibuixos simples i representatius de conceptes o objectes. Varien quant a la riquesa del dibuix, inclusió o no de paraules escrites al costat del dibuix, més o menys contrast figura - fons, etc.
• Subjectes que es beneficien d'aquests sistemes:
• Subjectes amb dèficit motors greus que no tenen llenguatge oral, amb dèficit visual associat de grau mitjà
• Subjectes amb dèficit motors moderats i sense llenguatge oral i amb un baix nivell cognitiu
• Nens amb PC sense possibilitat de parla entenedora, que a causa de la seva edat de desenvolupament cognitiu utilitzen aquest sistema de manera eventual en l'etapa preescolar.
• Nens amb retard mental també solen utilitzar-lo.
Requisits bàsics:
• Precisar un vocabulari limitat i frases estructurades de manera simple i breu.
• Tenir la suficient capacitat perceptiu visual per poder reconèixer i discriminar els símbols.
• Posseir la suficient capacitat cognitiva per reconèixer, assimilar, retenir, evocar els diferents símbols.
• Actitud positiva envers l'aprenentatge.
Característiques:
• Simbolitza conceptes d'ús quotidià.
• És senzill i universal, encara que té alguna variació cultural.
• Fàcils de diferenciar i discriminar entre si.
• Fàcils de reproduir
Existeixen tres mesures dels símbols del SPC (8x8, 5x5, 2,5 x2, 5). L'edició del MEC estan en 5x5 i 2,5 x2, 5 perquè els de 8x8 serien per a deficients visuals.
L'SPC té:
• Símbols pictogràfics: que s'assemblen al que representen
• Símbols ideogràfics: intenten expressar una idea
• Símbols abstractes: no s'assemblen al que representen
• Símbols internacionals: són símbols d'ús comú en gran part del planeta i acceptació per la majoria, adaptats a aquest sistema.
• Signes de puntuació: s'utilitzen suggerint el seu significat habitual però amb certes adaptacions.
• Símbols compostos: formats per diverses parts. Poden ser de tres tipus:
Superposats: un sobre l'altre
Juxtaposats: uns a continuació d'altres
Combinats: símbols el significat diferent sorgeix de la combinació de dues o més símbols simples.
• Símbols culturals: en funció del país s'adapten els símbols.
A través del sistema SPC es poden fer frases, per a això s'utilitza un codi de colors:
- Els noms propis: groc
- Els noms comuns: taronja
- Els verbs: verd
- Descriptius (adjectius i adverbis): blau
- Cortesia o contingut social: rosa
- Misceláneas: blanc
