Benvinguts!


Aquesta pàgina ha estat creada per quatre estudiants de MEE de la URV per tal de donar resposta a les necessitats que poden presentar els diferents professionals que intervenen en el món de la educació especial.

Esperem que us sigui d'útilitat.

DEFICIÈNCIA MOTÓRICA

Les persones amb deficiències motòriques son aquelles que pateix d'una manera duradora i freqüentment crònica de una afecció més o menys greus de l'aparell locomotor que suposa una limitació de les activitats.

Les deficiències motòriques poden produir com a conseqüència d'alteracions del mecanisme efector (Músculs, Ossos i Articulacions) o com a conseqüència d'alteracions al sistema nerviós.

En aquest apartat del blog donarem informació sobre la deficiència motòrica, articles, enllaços web...per facilitar la tasca a l'aula.

Aquí teniu un petit manual:





A continuació us deixem un enllaç amb una prosposta d'intervenció didàctica:





















Una de les afectacions més gran de DM és la paràlisi cerebral:

La paràlisi cerebral és un terme que engloba a totes les paràlisis no progressives degudes a una lesió cerebral permanent produïda abans, durant o després del naixement. Entre 0,1 i 0,2% dels xiquets pateixen alguna forma de paràlisi cerebral; en el cas de bebès prematurs o de baix pes, aquesta xifra augmenta a l'1%. La causa específica de la major part dels casos de paràlisi cerebral és desconeguda. La lesió cerebral pot produir-se abans, durant o al poc de temps del naixement. Els factors prenatals que s'han relacionat són les infeccions maternes (sobretot la rubèola), la radiació, l'anòxia (dèficit d'oxigen), la toxèmia i la diabetis materna. Les causes implicades en el moment del naixement són els parts traumàtics, l'anòxia, els parts prematurs i els parts múltiples (en aquest cas és el bebè nascut en últim lloc el que té més risc). El grup de causes postnatals inclou les infeccions i els tumors cerebrals, els traumatismes cranials, l'anòxia i les lesions vasculars cerebrals.

























ELS SISTEMES PICTOGRÀFICS DE COMUNICACIÓ




Sistemes d’imatges.

Són sistemes molt elementals de comunicació que utilitzen amb subjectes que tenen grans problemes de comunicació i de representació simbòlica.
Són un pas previ als sistemes pictogràfics.

Consisteix en fotografies o dibuixos fotogràfics. Les fotografies ha de ser molt nítida i ha d'haver contrast figura - fons (de vegades és millor en blanc i negre).
Per treballar aquests sistemes el primer seria treballar amb l'objecte, després passem a treballar amb la fotografia i per últim amb el dibuix fotogràfic.
Aquest sistema de vegades es combina amb el sistema pictogràfic per a representar familiars, mascotes ...


 Sistemes pictogràfics

S'apliquen quan el nen ja té la funció simbòlica. Són sistemes de símbols que consisteixen bàsicament en dibuixos simples i representatius de conceptes o objectes. Varien quant a la riquesa del dibuix, inclusió o no de paraules escrites al costat del dibuix, més o menys contrast figura - fons, etc.
• Subjectes que es beneficien d'aquests sistemes:

• Subjectes amb dèficit motors greus que no tenen llenguatge oral, amb dèficit visual associat de grau mitjà

• Subjectes amb dèficit motors moderats i sense llenguatge oral i amb un baix nivell cognitiu

• Nens amb PC sense possibilitat de parla entenedora, que a causa de la seva edat de desenvolupament cognitiu utilitzen aquest sistema de manera eventual en l'etapa preescolar.

• Nens amb retard mental també solen utilitzar-lo.

Requisits bàsics:

• Precisar un vocabulari limitat i frases estructurades de manera simple i breu.

• Tenir la suficient capacitat perceptiu visual per poder reconèixer i discriminar els símbols.

• Posseir la suficient capacitat cognitiva per reconèixer, assimilar, retenir, evocar els diferents símbols.

• Actitud positiva envers l'aprenentatge.

Característiques:
• Simbolitza conceptes d'ús quotidià.

• És senzill i universal, encara que té alguna variació cultural.

• Fàcils de diferenciar i discriminar entre si.

• Fàcils de reproduir

Existeixen tres mesures dels símbols del SPC (8x8, 5x5, 2,5 x2, 5). L'edició del MEC estan en 5x5 i 2,5 x2, 5 perquè els de 8x8 serien per a deficients visuals.
L'SPC té:

• Símbols pictogràfics: que s'assemblen al que representen

• Símbols ideogràfics: intenten expressar una idea

• Símbols abstractes: no s'assemblen al que representen

• Símbols internacionals: són símbols d'ús comú en gran part del planeta i acceptació per la majoria, adaptats a aquest sistema.

• Signes de puntuació: s'utilitzen suggerint el seu significat habitual però amb certes adaptacions.

• Símbols compostos: formats per diverses parts. Poden ser de tres tipus:

Superposats: un sobre l'altre

Juxtaposats: uns a continuació d'altres

 Combinats: símbols el significat diferent sorgeix de la combinació de dues o més símbols simples.

• Símbols culturals: en funció del país s'adapten els símbols.

A través del sistema SPC es poden fer frases, per a això s'utilitza un codi de colors:

- Els noms propis: groc

- Els noms comuns: taronja

- Els verbs: verd

- Descriptius (adjectius i adverbis): blau

- Cortesia o contingut social: rosa

- Misceláneas: blanc