Benvinguts!


Aquesta pàgina ha estat creada per quatre estudiants de MEE de la URV per tal de donar resposta a les necessitats que poden presentar els diferents professionals que intervenen en el món de la educació especial.

Esperem que us sigui d'útilitat.

DEFICIÈNCIA VISUAL

BAILANDO EN LA OSCURIDAD


Fitxa tècnica

TÍTULO ORIGINAL Dancer in the Dark
ANY 2000
DURACIÓ 140 Min.
PAÍS Dinamarca
DIRECTOR Lars von Trier
GUIÓ Lars von Trier
MÚSICA Björk
FOTOGRAFÍA Robby Müller



PRODUCTORA.- Coproducción Dinamarca-Alemania-Holanda-Italia-EEUU-Reino Unido-Francia-Suecia-Finlandia-Islandia-Noruega; Fine Line Features / Zentropa Entertainments4 / Trust Film Svenka / Liberator Production / Film I Väst

GÉNERE.- 2000: Cannes. Palma de Oro, Mejor Actriz (Bjork) / Drama. Musical


Resum

La pel·lícula es desenvolupa en Estats Units en l'any 1964. Selma Jezkova (Björk) és una immigrant Txeca, que es muda a aquell país amb el seu fill Gene,mare soltera, i viu en una rulot aparcada en la part del darrere de la propietat de Bill (David Morse), un policia local, qui viu amb la seva dona una fantasia de folgança i prosperitat econòmica.

Selma pateix una malaltia hereditària degenerativa que li està ocasionant una ràpida ceguesa progressiva. Per aquest motiu Selma estalvia centau a centau en una capsa metàl·lica que guarda en la seva cuina tot els diners possibles, per a pagar una operació que pot evitar que el seu fill sofreixi la mateixa malaltia.
Selma treballa com obrera en una fàbrica que es dedica a produir objectes d'acer amb l'única finalitat d'estalviar tots els diners necessaris per a pagar la operació.
Com obrera, doblega torns i fa treballs ocasionalment per fora de la fàbrica per a assegurar-se altres entrades de diners.

Un parell de nits a la setmana assaja amb un grup amateur el muntatge d'una obra musical, en la qual també està involucrada Kathy (Catherine Deneuve), la seva amiga i companya de treball amb qui gaudeix d'anar al cinema a “veure” musicals, quan en realitat aquesta ha de descriure-li a Selma què succeeix a la pantalla.
El cas és que enmig de les seves penombres i limitacions, la dona troba el seu refugi en la música del món. Selma participa en l'obra teatral “The Sound of Music” on comença a quedar-se cega.

Quan la seva vida és avorrida i miserable, comença a tenir al·lucinacions on veu a la gent en obres teatrals.
En la total foscor, els sons i els sorolls quotidians es converteixen en la partitura d'un musical propi en el qual ella és la protagonista. De fet, la mateixa Selma confessa que prefereix pensar en la vida com una obra, perquè en un musical, mai passa res dolent. La ceguesa i la confiança de la protagonista en la bondat de la gent són paradoxalment els causants de la seva desgràcia i els elements que la duen a descobrir, de la forma més dolorosa, la debilitat del món.

La vida de Selma comença a ser una autèntica ruïna quan degut a la seva discapacitat visual trenca una màquina de la fàbrica i l’acomiaden, i tot seguit un dels seus supòsits amics, en Bill, la traeix robant tots els diners que té estalviats aprofitant-se descaradament de la ceguesa de la protagonista. Un cop li ha robat els diners, Bill crea una coartada infal·lible que posa a Selma en una situació entre la espasa i la paret, difícil de demostrar sense perdre de vista el seu principal objectiu, obtenir els diners per poder operar al seu fill.

Tant en el judici com en el moment d’afrontar la seva condemna, no perd de vista aquest importantíssim objectiu.

Finalment, és tractada com una traïdora pels qui li van obrir els braços i la condemnen a la mort. Aquí, el director i guionista, Lars von Trier, dóna un gir terrible a tota la vida de Selma Jezkova. En la foscor de la seva ceguesa, en un pavelló aïllat i en el més absolut dels silencis de la presó no hi ha música que pugui ser evocada, no hi ha un món somiat on escapar. No hi ha cap bellesa en les escenes i la bondat d'uns pocs no és suficient per a detenir el desenllaç de la història.

La seqüència final només pot ser definida d'una manera: brutal.

 


DALTONISME


A aquestes alçades suposem que tothom sap què és el daltonisme, és la incapacitat de distingir alguns colors, n’hi ha de molts tipus, però el més normal és indistingir vermells i verds.

Algunes experiències negatives que es poden tenir a la vida real les intentarem explicar a continuació tenint en compte experiències reals de persones que pateixen daltonisme.

  • Quan els profes comencen a dibuixar a la pissarra amb 5 guixos de colors diferents, dels quals només en distingeixes 2, i t’acabes tornant boig. O quan et mostren una transparència amb un gràfic i et diuen: “La funció pintada de color verd bla bla bla…”

  • Quan ets a algun self-service, i tens 4 sucs de fruita diferents, i no hi ha cap etiqueta que digui quin és quin…

  • O què passa quan t’has de vestir i no saps què combina?

  • Però durant l’escolaritat també hi havia bastants problemes, perquè quan et fan pintar un dibuix, has de fer molt més esforç que qualsevol altra persona, perquè saps que no en tens ni idea del color amb què estàs a punt de pintar-li la cara a un nen, i et concentres en va per intentar escollir el color correcte….

  • Quan et fas més gran, pateixes bastant a classe de tecno, intentant esbrinar de quants ohms deu ser la resistència que tens entre mans i que estàs a punt de connectar al circuit, problema que es repeteix durant el treball de recerca…

  • També quan jugues a algun joc, com per exemple el Halo, i jugues en equip, necessites una fracció més de temps que la resta per saber si realment a qui estàs apuntant al cap és del teu equip o no, perquè has de veure el símbol que duen al cap. O jugant al Brain Training, si hi heu jugat, sabeu que hi ha proves de colors…

  • A jocs de taula com el “tutifruti” en què el color i la forma hi juguen un paper molt important, hi jugues amb un 50% menys de capacitats, ja que el color que tingui la pera et serveix de ben poc si el veus igual que el de la poma.

  • Saber si un aliment està en bon estat només mirant-ne el color actual i comparant-lo amb el que normalment hauria de tenir també és tasca molt difícil.

  • I una de les més curioses, quan la gent s’assabenta que ets daltònic, desenfunda la seva capsa de colors Caran D’ache de 120 colors i et comença a preguntar un per un quin color hi veus, i quan ha acabat amb la capsa, comença amb la seva roba, i quan ja no li queda roba, amb la roba del veí, la qual cosa fa que el veí s’assabenti que ets daltònic, i desenfundi la seva capsa de colors Caran D’ache, i així while(true)…

Podem diferenciar el test de Ishihara per detectar el daltonisme en les persones:






Per exemple, a la imatge superior, la majoria veureu un 29, però els daltònics hi veuen un 70.


ADAPTACIONS A L'AULA


Els nens amb problemes visuals hauran de tenir diferents adaptacions a l'aula per poder dur un estudi normal com els seus companys i poder seguir la classe amb total normalitat.
























Amb aquestes adaptacions com poden ser: lupes, telescopi, llum més clara,etc els nens poden seguir la classe amb normalitat, sempre amb l'ajut d'aquestes adaptacions que es poden aconseguir en diferents organitzacions com per exemple la ONCE.

No hay comentarios:

Publicar un comentario